Un nou estudi revela com la PAC està contribuint al benestar animal i a la reducció de l'ús d'antimicrobians
Notícia via agriculture.ec.europa.eu
Avui, la Comissió Europea ha publicat un estudi que examina com la Política Agrícola Comuna (PAC) 2014-20 va contribuir a millorar el benestar animal i a reduir l'ús d'antimicrobians. L'estudi proporciona una radiografia de la situació pel que fa al benestar animal i l'ús d'antimicrobians a tota la UE, així com recomanacions per avaluar millor els èxits futurs de la PAC 2023-27 en aquest sentit. Millorar el benestar animal i combatre la resistència antimicrobiana s'inclouen en un dels deu objectius de la nova PAC, "donar resposta a les demandes de la societat en matèria d'alimentació i salut".
Els instruments i mesures de la PAC tenen la capacitat de contribuir al benestar animal i a la reducció de l'ús d'antimicrobians. En la majoria de les regions/Estats membres estudiats, el benestar animal i l'ús d'antimicrobians es van abordar principalment mitjançant mesures de desenvolupament rural. Van demostrar ser més eficaços a l'hora de combinar inversions en millors condicions d'habitatge, alimentació i gestió sanitària. Per exemple, augmentant la conscienciació dels agricultors a través de serveis d'assessorament, compromisos i formació. En la majoria dels Estats membres/regions estudiats, el compliment creuat a través dels requisits de la legislació de la UE sobre benestar animal i dret alimentari va ser eficaç per influir en les pràctiques dels agricultors.
La pressió de la societat civil també pot portar els agricultors i les autoritats gestores a donar suport als canvis de pràctiques. Per exemple, les normes de comercialització per a la producció d'ous establertes a nivell de la UE van influir en la demanda dels consumidors i en les opcions de producció, ja que requerien un etiquetatge obligatori dels ous segons els sistemes de producció i les condicions d'allotjament de les gallines ponedores.
En conjunt, sembla que la PAC ha ajudat a millorar el benestar animal a nivell local, en sectors específics i/o estats membres i regions, en funció de les opcions d'implementació. No obstant això, continua sent difícil avaluar els canvis reals en les pràctiques impulsats pels instruments de la PAC, ja que ens falten indicadors que documentin els avanços en la implementació de determinades mesures o els seus efectes corresponents.
Això porta a una sèrie de recomanacions per al proper CAP. La principal recomanació és que els Estats membres implementin mesures més esteses dirigides al benestar animal. S'hauria de desenvolupar una metodologia comuna de la UE per documentar les millors pràctiques de benestar animal per implementar a la granja, amb objectius rellevants.
L'estudi suggereix proporcionar una visió global del nombre d'animals afectats per diferents tipus d'intervencions que aborden el benestar animal i l'ús d'antimicrobians a nivell nacional. Per avaluar adequadament els efectes de la PAC, les dades han de distingir entre els diferents sectors afectats (per exemple, boví, oví/caprí, porcí, aviram, conills) i utilitzar el nombre d'animals en lloc del nombre d'unitats ramaderes. També s'han de fomentar els serveis d'assessorament, ja que han demostrat ser eficaços en la millora dels coneixements tècnics dels agricultors sobre les millors pràctiques de benestar animal.
Una altra recomanació és explorar l'extensió de l'etiquetatge obligatori a altres sectors ramaders, esmentant els sistemes de producció o les condicions d'allotjament a l'etiqueta, de manera similar a les normes actuals de comercialització dels ous.
Finalment, l'estudi proposa una metodologia per trobar indicadors per avaluar el nivell d'ambició dels objectius de benestar animal proposats en els Plans Estratègics de la PAC. També estableix objectius quantificats sobre l'ús d'antimicrobians que reflecteixen els esforços que cada Estat membre ha de comprometre per complir amb l'estratègia Farm-to-Fork per reduir, a nivell de la UE, les vendes d'antimicrobians per a animals de granja en un 50% per al 2030.
L'estudi ha estat realitzat per un consorci tenint en compte el període de programació 2014-20. Es basa en informació recollida a partir d'11 estudis de cas a tota la UE i múltiples entrevistes amb parts interessades clau, així com una àmplia anàlisi de dades i revisió de la literatura.