"Que es reconegui el sector agroalimentari com a estratègic és una petita revolució"

Noticia via restauracioncolectiva.com

 

  • Entrevistem David Coll, president de Pimec Agroalimentària, en relació al projecte Llotges de Productes de Proximitat. Coll té clar que les Llotges aportaran beneficis tant a agricultors i ramaders com a les empreses de restauració col·lectiva. L'objectiu és poder proporcionar productes frescos a preu just perquè qui els produeix es guanyi la vida i qui els compri pugui pagar-los.
     

     

    Al capdavant de la sectorial agroalimentària de Pimec (la patronal que representa les petites i mitjanes empreses i professionals autònoms a Catalunya) des de fa onze anys, David Coll està convençut que les Llotges de Productes de Proximitat (llotges de productes de proximitat) aportaran nombrosos beneficis tant a agricultors i ramaders com a les empreses de restauració col·lectiva.

    Recordem que aquest projecte és una iniciativa col·laborativa impulsada per Pimec conjuntament amb la Federació d'Empresaris Productors de Venda de Proximitat a Catalunya (FEPV) i l'Institut del Patrimoni Culinari Català amb el suport del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya , i que suposa un model innovador de plataforma de compra de productes de proximitat per als menjadors de les col·lectivitats.

    – Quina valoració fa de la posada en funcionament del projecte Llotges de Productes de Proximitat?
    Sent Pimec promotors d'aquesta iniciativa, fem una valoració molt positiva. El fet que uns agricultors i ramaders produeixin per vendre directament al distribuïdor i al consumidor, a la restauració col·lectiva, és un èxit comú perquè crea un vincle molt directe entre producció i consum.

    – Quins són els principals beneficis que destacaria de les Llotges?
    – Es tracta de la forma més ràpida que un producte km0 i de temporada pugui arribar al consumidor final prioritari, com són els usuaris de menjadors escolars i d'hospitals. Estem intentant que el que es produeix sigui consumit com més aviat millor, amb la menor manipulació possible i reduint l'ús del transport al màxim, o amb una logística el més reduïda possible. Com anem cap a una economia circular, les Llotges són una gran oportunitat perquè puguem tornar a consumir productes agroalimentaris de proximitat, i a més reactivar terres abandonades al voltant de pobles i ciutats. Ens ajudarà i ens està ajudant que els territoris i comarques vegin quin tipus de cultius són necessaris i els agricultors puguin planificar per abastir la restauració col·lectiva i ajustar-se a les demandes d'escoles, hospitals, residències...

    – Quins aspectes del projecte creu que necessitarien un major impuls per consolidar-lo?
    – Quan un projecte està començant sorgeixen molts obstacles, i en el cas de les Llotges segur que hi haurà entrebancs, però la il·lusió fa que tinguem la voluntat de tirar endavant qualsevol dificultat. És una iniciativa que pot i ha de rejovenir el camp català. La innovació ens ha de permetre que quan renovem els cultius incorporem les noves tecnologies de reg, adobs amb productes orgànics... Tot això és una gran oportunitat per tornar a planificar cultius que s'havien abandonat i que tornin a ser molt rendibles. En definitiva, es tracta que el sector agroalimentari torni a tenir potència, a ser estratègic i que se li reconegui.

    – Considera que falta comunicació entre administració, col·lectivitats i proveïdors?
    – És clar que havia faltat un diàleg com el que s'ha establert ara. Abans potser existia de forma preliminar, però faltaba profunditat. Ara hi ha voluntat política perquè així sigui, i crec que és un inici que caldria estendre a moltes altres coses. Per primera vegada en molts anys, la Generalitat de Catalunya en el seu conjunt ha aconseguit que vuit dels seus departaments es posin d'acord per, a través de normativa, donar al sector agroalimentari la categoria d'estratègic. Això pot arribar a ser una petita revolució. Per això comencem aquest projecte amb unes expectatives molt importants.

    – Dins de Pimec Agroalimentària tenen cabuda tant pagesos i ramaders com elaboradors d'aliments. Quina ha estat la resposta dels seus associats dels sectors implicats pel que fa al model de llotges que impulsen?
    – La predisposició d'entrada, quan expliquem el projecte, és total. Estem començant a caminar a Catalunya, així que estem planificant què cal sembrar per satisfer les necessitats de la restauració col·lectiva. Moltes empreses d'aquest sector ens diuen que des de feia temps estaven buscant productes de proximitat, però no sabien on trobar-los. El fet que hi hagi unes llotges que puguin anar produint producte de casa per a ells és molt benvingut. Tot és molt més sa i amb condicions de qualitat i seguretat alimentària.

    – Com poden contribuir des de Pimec a l'èxit de les Llotges de Productes de Proximitat?
    – Ens hem proposat que aquest sistema de llotges tingui la complicitat de l'administració catalana per anar construint-lo de forma rigorosa i seriosa, però amb la flexibilitat necessària per no topar amb la burocràcia. Com a patronal, volem que es pensi en petit, en empreses i autònoms, perquè tot el que es demani per escrit es pugui complir i posar en pràctica. Esperem que les lleis de contractació siguin un estímul suficient perquè el sector primari pugui avançar i modernitzar-se, perquè la ciutadania pugui adquirir i consumir productes de proximitat i de temporada. Sabem que els preus seran un cavall de batalla i cal fer que siguin el més justos possible per a totes les parts. Hem de poder proporcionar productes frescos a preu just perquè qui els produeix es guanyi la vida i qui els consumeixi pugui pagar-los. Hem d'intentar que hi hagi el mínim d'intermediaris possible perquè la logística se simplifiqui, el producte tingui un preu assequible i deixi riquesa al territori.

    – La conjuntura econòmica actual està impactant fortament en els costos de les empreses del sector agroalimentari. Quins considera que són els principals reptes que cal abordar?
    – El sector agroalimentari té els mateixos problemes que qualsevol altre. A Catalunya i en general a Espanya massa vegades no pensem en petit, no es té en compte que no tenim personal disponible per ocupar-se de determinats tràmits, per això caldria procurar que la burocràcia sigui la justa. D'altra banda, els costos energètics estan disparats, no es poden aguantar, i a les empreses els falta tresoreria, se les hauria de dotar de finançament per aguantar el cop i fer front al dia a dia. Necessitem cash i energia més barata. I ja centrant-me en el sector agroalimentari, insisteixo que cal aconseguir que els preus per al sector primari siguin justos: no pot ser que el cost de producció sigui superior al de veunta, això suposa un gran desequilibri i que s'incrementi el perill d'abandonament de terres.

    D'altra banda, crec que el Perte (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) Agroalimentari del Govern no respon al que necessiten els petits ramaders i agricultors; es posen en marxa línies d'ajuda que no cobreixen les necessitats reals dels territoris de l'estat. Hi ha una manca de visió del que s'hauria de fer: una política basada a mantenir la gent al territori i que puguin mantenir la producció. Els Fons Next Generation s'haurien de gestionar des de les comunitats autònomes, i que tinguin en compte que les petites i mitjanes empreses volen fer inversions en economia circular.