Mercabarna reuneix operadores de la RC i proveïdors per parlar sobre sostenibilitat
Noícia via restauracioncolectiva.com
El passat 18 de maig celebrem la jornada 'Mercabarna amb les col·lectivitats'; una activitat de mig dia en què es va analitzar la situació actual del sector i es va parlar de les exigències de sostenibilitat en relació a la nutrició, projectes educatius, normativa, polítiques de compra i també respecte a la seva viabilitat econòmica. Un esdeveniment celebrat amb l'aforament complet, on professionals de les empreses operadores, proveïdores i administració van poder compartir inquietuds i necessitats.
Promogut per la comissió Foodservice de Clúster Alimentari Mercabarna, promotora de l'esdeveniment, i amb el suport de Restauració Col·lectiva com a especialista en el sector, per a l'organització i difusió de la jornada, la passada setmana es va celebrar l'esdeveniment 'Mercabarna amb les col·lectivitats: cadena de valor cap a uns menús sostenibles i saludables'; una activitat en la qual es van inscriure 150 persones, totes elles professionals de les empreses operadores de la RC i de les firmes proveïdores de Mercabarna; l'objectiu, apropar els dos col·lectius i donar a conèixer i expressar les inquietuds i necessitats del sector de la restauració col·lectiva.
La sessió de va desenvolupar a través de dues taules rodones i es va incloure, entre una i altra, una breu visita a alguns espais del mercat majorista com la zona de la fruita o la de les cooperatives.
"Cal que la gent pensi i valori com arriba el menú a la seva taula tots els dies"
Després de la benvinguda de Pablo Vilanova, director de Sostenibilitat, Estratègia i Innovació de Mercabarna, i la intervenció de Sergio Gil, president de Fundació Restaurants Sostenibles qui va portar una clara fotografia de com estan les coses respecte a la sostenibilitat, cap a on hem d'evolucionar i com es pot implicar el sector de la restauració en aquest canvi de paradigma, va intervenir Raimon Bagó com a president de President d'Acerco (Associació Catalana d'Empreses de Restauració Col·lectiva) i del Clúster Foodservice de Catalunya.
Bagó va oferir algunes xifres del sector destacant especialment i fent èmfasi que un 10% dels ciutadans que resideixen a Catalunya mengen a diari en un servei de restauració col·lectiva. "Són milers de menjars diaris, moltes d'elles servides a persones vulnerables (nens i nenes, pacients d'hospitals, residències de gent gran...), que ens obliguen a ser molt professionals, molt responsables, exigents i també molt eficients". El president de la patronal catalana va mostrar les fortaleses del sector destacant, sobretot, la resiliència del mateix i demandant una major visibilitat i reconeixement, "cal –va assegurar– que la gent conegui, pensi i valori com arriba el menú a la seva taula tots els dies". "Som un sector acostumat a patir que capegem gairebé qualsevol situació a base de professonalitat i capacitat d'adaptació com s'ha demostrat aquests últims anys amb el tema de la pandèmia, sobretot, però també amb els problemes de la matèria primera, transports, proveïments, preus, etc.".
Malgrat el to positiu de la seva intervenció "no hem vingut aquí a queixar-nos", sí que va destacar el problema més greu que pateix avui dia la restauració col·lectiva, que és el de l'increment exagerat dels preus... "increments que venen a agreujar una situació ja de per si greu i arrossegada des de fa anys, que manté el sector sense marge per a gaire, ja que no hi ha manera de repercutir aquests augments".
Menús saludables i sostenibles... un llarg camí per recórrer, un llarg camí recorregut
Sota el títol genèric 'Nutrició, educació, sostenibilitat i salut', i moderats per Juanjo Jiménez, director de Compres d'Aramark Espanya, van intervenir en la primera taula rodona: Gemma Salvador (dietista nutricionista de la Subdirecció General de Promoció de la Salut. Agència de Salut Pública de Catalunya), Àngels Roca (directora general de F. Roca), Pau López (director d'Alimentació Sostenible de Mercabarna) i Mariana Gasca (responsable de Sostenibilitat de Mediterrània).
Gemma Salvador va començar donant valor al molt aconseguit "encara que quedi un llarg camí per recórrer". Amb rigor, consens i una bona alineació de totes les parts implicades, va assegurar, "ha estat possible avançar a base de petits canvis. Des de l'administració hem intentat aportar documents i investigació per donar suport als projectes de les empreses. Recomanacions que amb el temps han anat calant i que són les que han aconseguit que avui dia, per exemple, en el 90% dels menjadors escolars s'estiguin donant quatre o cinc peces de fruita fresca a la setmana de postres, desterrant la brioixeria industrial i dolços continus que se servien fa uns anys". En aquest sentit Mariana Gasca va posar l'accent en la comunicació i els projectes educatius que es duen a terme en molts col·legis... "al final –va comentar–, en els temes relacionats amb la nutrició, hàbits saludables i sostenibilitat, són els nens i nenes els que en certa manera estan educant els pares traslladant el que ells aprenen als seus centres". Seguint en la línia de comunicació, Àngels Roca va voler insistir en la importància també de formar i informar els i les directores dels col·legis "perquè encara que a nosaltres ens pugui semblar que no, per l'entorn en què ens movem i la implicació que tenim, el missatge no ha calat encara... queda encara molta gent per convèncer sobre el binomi alimentació i salut, i salut i sostenibilitat que, al final, acaben sent conceptes indivisibles".
Al final, i en resum, per tenir uns menjadors escolars més saludables i sostenibles, i per tant tota mena de col·lectivitats, Gemma Salvador va destacar cinc punts amb els quals tots van estar d'acord: més producte vegetal, reducció de la carn, reducció dels residus plàstics, control del rebuig alimentari i, tot això, amb la col·laboració i participació de totes les parts (operadors, proveïdors, administració i també tots els professionals que estan treballant en la primera línia en els diferents serveis.
Per la seva banda, Pau López va insistir en la necessària implicació de tothom. "Ni Mercabarna com a institució ni els proveïdors dels mercats majoristes, podem fer oïdes sordes al tema de la sostenibilitat". De fet, va continuar "Mercabarna està dedicant molts esforços i posant en marxa diversos projectes i iniciatives que van en aquesta línia. Des de la pròpia creació d'una direcció d'Alimentació Sostenible, fins a la creació del Foodback (un centre pioner en aprofitament alimentari), el Biomarket o la zona de cooperatives hortícoles, totes les nostres accions les desenvolupem pensant en aquest canvi de paradigma del qual tots hem de formar part".
Fer que la sostenibilitat sigui rendible
Finalment, moderats per Enrique Ordóñez, responsable Corporatiu de Restauració de Grup Quironsalut, van participar en la segona taula: Albert Planas (responsable de Compres i Logística de Serunion), Silvia Fillola (directora d'Operacions d'Anna Ecològica - Grup Veritas), Cristina Massot (subdirectora general d'Indústries i Qualitat Agroalimentàries del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) i Andrés González (gerent de Colevisa).
En aquesta segona sessió, Cristina Massot va intervenir per comentar les línies generals del recentment aprovat Pla d'Acció de Compra pública Verda de Catalunya 2022-2025, un pla aprovat amb l'objectiu d'augmentar, millorar i avançar en l'aplicació de criteris ambientals en els contractes públics, de manera que s'incrementi fins al 50% el volum econòmic de les licitacions que incloguin aquestes clàusules l'any 2025. Andrés González, per la seua banda, va destacar que totes les normatives que estan en projecte o aprovades i les pròpies recomanacions de les diferents administracions en la línia de treballar i actuar de manera més sostenible i respectuosa amb el planeta "suposen per a les empreses nous reptes i a més reptes molt il·lusionants per a tots els professionals... el que passa és que tot té un cost i s'ha de pagar".
En el mateix sentit, Albert Planas va assegurar que el primer que cal fer "és revaloritzar el sector, que se li doni la importància que té i es destinin els recursos necessaris; més en un moment on la crisi inflacionista ha fet augmentar de manera exponencial els nostres costos sense poder repercutir-ho a tota la cadena de valor". Els dos representants de les empreses van celebrar que es comenci a parlar del la sostenibilitat econòmica de la cadena, des del punt de vista de l'eficiència econòmica i van demanar que des de les administracions es treballi el tema dels criteris exigibles, mantenint els peus en la realitat. "És important el camí cap a la sostenibilitat, però no només cap a la sostenibilitat de menús i producte, sinó també cap a una sostenibilitat econòmica que ens permeti seguir aportant valor".
La taula també va entrar a debatre sobre els productes de proximitat i ecològics. En aquest sentit Sílvia Fillola va destacar el gran avantatge que suposa per a un proveïdor "la seguretat d'una planificació anual i una regularitat, que només una empresa de col·lectivitats, pot donar".